Buscar
  • txominmateos

És necessària l’economia circular?

Actualizado: 27 ene 2020

Si observem els indicadors econòmics històrics i veiem les projeccions de creixement podem deduir que l’economia lineal no és un model sostenible perquè:

· Fa servir com a font d’energia combustibles fòssils que són limitats i que a més produeixen externalitats negatives com la contaminació que està provocant el canvi climàtic. Actualment 81% de l’energia produïda al món prové de combustibles fòssils.

· Extrau matèries primeres, aigua i aliments de la natura. Per fer-ho, fa servir gran quantitats d’energia, fa malbé els ecosistemes i perjudica la biodiversitat.

· Vol satisfer una demanda creixent i imparable formada pel creixement de la població mundial, la reducció dels nivells de pobresa l’augment de l’esperança i del nivell de vida.

L’Economia mundial ha experimentat un alt creixement exponencial sostingut durant els darrers 50 anys. Mai a la història de la humanitat, tantes persones han accedit a tant consum, riquesa i benestar com a l’actualitat.

A l’any 1.800 el mon era habitat per 1.000 milions de persones. A l’actualitat, la població humana del planeta és de 7.500 milions de persones i totes les estimacions indiquen que el creixement continuarà. Algunes projeccions estimen que la població mundial podria arribar a 11.400 milions l'any 2.050 i a 15.300 milions al 2.100.

L’augment de la població i de la qualitat de vida de les persones ha comportat un augment de la producció i el consum de bens i serveis.

L'últim informe del Banc Mundial registra que s’han assolit els índexs de pobresa extrema més reduïts des de fa 100.000 anys. Al 1.990, hi havia al mon 1.895 milions de persones vivint en extrema pobresa. Vint-i-cinc anys més tard, al 2015, el seu número ha arribat fins als 736 milions, un 40% menys de pobresa. Hem de tenir en compte també que al mateix període la població mundial ha augmentat 2.200 milions de persones.

Els avenços en la reducció de la pobresa extrema es deuen principalment al canvi tecnològic, a la industrialització i, també, a l'expansió del capitalisme i a la liberalització de les economies[1]. Grans països com la Xina o la Índia han transformat les seves economies i han reduït els grans percentatges de la seva població que vivien en pobresa i accedint a la classe mitja.

L’economia mundial ha crescut i com a conseqüència, el consum de matèries primeres, d’energia de combustibles fòssils i la producció de materials (plàstics, cement, alumini, amoníac i acer s’ha disparat els últims vint-i-cinc anys.

La població mundial quasi es duplicarà d’aquí a 30 anys respecte a la població que hi havia al 1.990. En un model d’economia lineal, això implicaria com a mínim el doble de consum de matèries primeres i el doble de producció de deixalles.

El producte Interior Brut per càpita de la humanitat s’ha mantingut baix i estable des de els orígens de la humanitat fins a les dates de la primera revolució industrial. A partir d’aquest punt s’ha incrementat moltíssim de manera que avui en dia hi ha més accés a la riquesa que mai a la història de la humanitat.

Per exemple, un dels molts índex que controla el Banc Mundial ens indica que a l’any 2015 el percentatge de les persones amb accés al telèfon mòbil al mon; 97% va ser més alt que les persones que tenen accés a serveis de recollida d'escombraries 70%. De tota manera, el serveis de recollida d’escombraries també han crescut; +10 punts des de l’any 2.000, des de el 60% fins al 70%.

Entre 1.760 i 1.840 a Gran Bretanya va tenir lloc una revolució tecnològica, agrícola, legal i social que va donar lloc a la anomenada primera Revolució Industrial. Al mateix temps de la Revolució Industrial, es va produir també la revolució agrícola que va incrementar la productivitat de l’agricultura. Els nous invents, entre els que destaquem la màquina de vapor, alimentada amb carbó, van facilitar la producció massiva de bens de consum i del transport, tant de persones com de matèries primeres i mercaderies.

Al segle XX l’extracció de recursos es va mantenir estable fins a inicis de la segona guerra mundial on es va augmentar degut a l’esforç de guerra i al nou ordre mundial. Més tard, a partir dels anys 70 la producció i obtenció de materials va augmentat espectacularment. Les prediccions futures indiquen que la necessitat de materials continuarà creixent els propers anys.

La producció de materials és una activitat molt costosa en termes de quantitat d’energia necessària. S’estima que entre el 7% i el 8% de tota la producció d’energia mundial es destina a la producció de metalls. S’estima que per exemple la demanda de metalls augmentarà encara més per la tendència de la població concentrar-se a les ciutats i l’accés a bens de consum (cotxes, neveres). Un problema afegit és que, cada cop costa més volum d’energia produir metalls doncs cada cop la concentració de metall en la mena de les mines és menor i cal aprofundir més per obtenir bones betes. L’única solució real i efectiva per a reduir la intensitat d’energia necessària per a obtenir materials passa per a la reducció de les extraccions.

A l’actualitat, el 85% del consum mundial d’energia prové dels combustibles fòssils, i un 4% prové de l’energia nuclear i tot just al darrera venen les energies renovables amb una xifra entorn al 4% també. Els combustibles fòssils són finits i contaminen el planeta.

A l’any 1993 es va consumir l’equivalent a 8.500 milions de tones de petroli mentre que a l’ any 2018 es van assolir prop de 14.000 tones, un 65% més. El consum d’energia al mon va incrementar al 2018 un 2.9%. El creixement va ser el més gran des del 2.010 i quasi el doble que la mitja dels últims 10 anys. La demanda de tots els combustibles va augmentar.

El petroli és la font d’energia més consumida al mon representant un 34% del total. El carbó és el segon amb un 27% tot i que ha disminuït el seu percentatge respecte als últims 3 anys i el gas natural ha incrementat el seu percentatge fins al 24% Les energies renovables han crescut molt en proporció i ara representen un 4% del total tot just al darrera de la nuclear.

Segons l'informe del Banc Mundial titulat What a Waste[2] 2.0 (Les deixalles 2.0), al món es generen anualment 2.010 milions de tones de deixalles sòlides i s’espera al 2050 que arribin al 3400 milions de tones anuals de residus. What a Waste 2.0 proporciona informació sobre els costos, ingressos i tarifes de gestió de residus; residus especials; normativa; comunicació pública; models administratius i operatius.

És urgent i necessària la transició de l’economia lineal cap a l’economia circular.




#circulareconomy #waste #lineareconomy

13 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo